I un altre cop la Marta m'ha despertat. Estic fins el monyo d’haver-la
d’escoltar! Com sempre la Marta dona la llum a la meva habitació, comença a fer
soroll i clar, l’he d’esbroncar de valent. Ella em tenca a l’habitació i fins
que no m’obre la mama no puc sortir car sóc molt petita i no arribo per
obrir-la.
Quan la mama em desperta, em fa l’esmorzar i em dona petons d’aquells
que et fan sentir la persona més important del món. Desprès ella se’n va a
portar al meu germà a l’escola i seguidament se’n va a treballar. Desprès torna
amb el “tete”, fa el menjar i se’n torna a anar sense fer-me ni cas.
Al pare no el veig fins les dues del migdia, perquè es quan torna
de treballar però se’n va a dormir sempre perquè arriba molt cansat. A les cinc tornen la mare i el germà, ell es posa a fer els deures
i ella m’agafa i em fa un munt d’abraçades.
Més tard arribarà la Marta, jo m’he l’estimo molt però hi ha cops
que em cabrejo perquè no em fa ni cas, com si no l’importes, però quan m’agafa
es el millor moment del dia.
Atentament: Un conill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada