Et fots

30 de novembre, hora aproximada 10:30. Com sempre, els nens i nenes de l'aula 52 cridaven com bojos. Mentrestant la professora de ciències socials continuava l'explicació. Anaven passant els minuts i de sobte l'hora del pati va arribar. Tothom va arribar corrents per jugar i parlar amb els amics, tots menys un, en Pere. En Pere era un noi, alt, prim i amb molts grans a la cara i per aquest motiu sempre se'n reien. Els seus companys es burlaven contínuament del pobre noiet. 

Ja feia tres anys que es reien, justament quan li van sortir els granets per l'acne. Ell ara tenia 17 anys i no comprenia com era possible que després de tants tractaments aquesta maleïda etapa no hagués acabat.

Al cap de tres anys, el noi no tenia cap granet ni cap taca d'aquella època adolescent. Havia adquirit un físic de "top model" amb uns trets d'escultura grega i tots els que se'n reien van acabar com ningú hauria volgut.

Jo, jo mateixa i la carta

Em dic Marta, que per si no ho sabies, rima amb "carta", d'aquí el me títol. Bé ara anem a la part més "seriosa" de la meva vida. Em puc considerar un mica boja però no puc canviar, així es la vida.
Com ja he dit, sóc la Marta i faig voleibol des de fa 4 anys, aquest serà el 5è any. M'encanta el grup d'amigues que tinc. N'hi ha dues de normals i tres de subnormals, de les quals formo part. Les normals es diuen Ainoa i Rocío i les anomeno "normals" perquè no estan tan malament com nosaltres, les subnormals. Som l'Elena, la Marina la Núria i jo perquè ens encanta fer l'idiota per qualsevol lloc.
M'agradaria fer la carrera d'economia i vull ser directora financera perquè les mates m'encanten.
Per finalitzar, escriure el que es diu escriure m'agrada però només si son històries on puc escriure el que vulgui, l'inconvenient son les faltes que, com veuràs, en faig moltes.
ADEUUU FINS PRÓXIMAMENT!!!