dilluns, 30 de maig de 2016

Llum de la vida

Un home i una dona,
amb una bonica història.
Amor, esforç i passió
i en una nit boja
vaig sorgir jo.

Tu que em vas donar la vida
a poc a poc aquesta flor creixia.
I amb la vostra alegria
aquest fruit germinaria.

Dia a dia
el moment arribaria.
Com llum de la vida
tot canviaria.

Una difícil etapa començava
discussions i crits,
tot ho canviarien,
però mai trencaria
el vincle d'una mare i una filla.
Marta Ruiz 
Sergi Vicario
Marina San Martín.

Estimat

Hola,
Sé que fa molt de temps que no ens veiem i vull dir-te que ho sento. Aquests darrers anys no he pogut estar molt per tu, per aquest motiu et vull escriure aquesta carta.
Encara me'n recordo del primer dia que ens vam veure. Jo sempre t'havia volgut tenir però mai hauria pensat que en veur't m'hauria alegrat i emocionat tant com en realitat va ser. El primer cop que et vaig agafar vaig sentir moltes coses, em sentia gran, amb responsabilitats i, sobre tot, poderosa.
El teu color era presiós, era un rosa fúcsia que, en aquells temps, m'encantava. Espero que continuïs igual de maco i amb el mateix color tant característic. En obrir-lo, posava "NOKIA", en aquells tmps jo no savia que era un dels mòbils més venguts. Però, després de tants anys les coses han canviat molt, tu ja no et vens i al cap i a la fi t'has quedat una mica "pasat de moda". Però, no et preocupis, siguis on siguis i passi el temps que passi tu per a mi smpre seràs el primer mòbil que més m'ha marcat.
Espero que hagis trobat algú que
t'estimi igual que jo t'he estimat.
Marta Ruiz
Granollers, 23 de març 2016

dilluns, 25 d’abril de 2016

Horòscop

Lleó:
Aquesta setmana tindràs problemes de salut així que t'hauràs de cuidar una mica més. Pel que fa als estudis, aquesta setmana et concentraràs molt més perquè voldràs adquirir molt coneixement i millorar les notes. A l'àmbit amorós coneixeràs noves persones però no t'obriràs del tot per conèixer aquelles persones del tot. Amb els amics et sentiràs protagonista i et faran molt de cas en totes les decisions. Dia de la sort: 22

Escorpí:
Els escorpins amb parella es trobaran en el seu millor moment, els solters encara hauran d'esperar per a trobar a la seva meitat. A més, tindran molta vitalitay i estaran preparats per afrontar aquesta setmana complexa amb els estudis. No t'estressis, podràs amb tot el treball i els teus amics t'ajudaran amb tot el que puguin. Color de la sort: groc.

Balança:
Aquests dies, els que sou balança, ho passareu malament. Heu de ser menys tossuts i escoltar els consells dels vostres amics, no sempre eu de tenir la raó! En els estudis, tranquil/a, tots tenim moments complexos i no eu de deprimir-os per les males notes, recordeu que ho podeu millorar al pròxim examen i estudieu una mica més.

Recomanacions sobre l'us del mòbil

A conseqüència de l'increment de les compres a través d'Internet, concretament a través del mòbil; l'associació ANS, ha decidit informar de les conseqüències que provoca l'us excessiu d'aquesta eina.

  • Apagueu el mòbil durant la nit car totes les persones no podem estar connectats 24 hores al dia.
  • No publiqueu a les xarxes socials tot el que esteu fent ja que trenca les barreres respecte al que és públic i privat.
  • No heu de prioritzar al mòbil i a les xarxes socials respecte a les persones que teniu al costat. Això pot arribar a provocar-vos un tancament social que os faci estar sense contacte directe, es a dir, persona a persona.
  • No heu d'estar contestant contínuament a tot el que succeeixi al mon de les xarxes socials. 
  • No heu de prioritzar contestar cada dos per tres coses que tinguin a veure amb el treball. Això pot provocar una acumulació d'estres, a més, no es bo relacionar la vida laboral amb la vida familiar.
  • No utilitzeu el mòbil si estas conduint ja que et distreu de la carretera i pot provocar un gran accident. Només contesteu a les trucades si el vostre cotxe te mans lliures.
  • En el cas dels estudiants, l'us del mòbil provoca un empitjorament de les qualificacions. 

No sempre és així.

De sobte em quedo adormit. Agafo les coses necessàries, em dono l'últim retoc als cavells i sense pensar-m'ho dos cops, surto de casa. Avui ha de ser un gran dia, ho sé, ho visualitzo.
Només sortir de casa em trobo a la veïna del costat si, aquella tan amargada que té sis fills.
-Hola, avui estàs més maco del normal- em diu somrient.
-Hola, vostè també- no sé si m'ho deia a dolentes o a bones, cosa que seria molt estranya.
Baixo l'ascensor i em trobo amb el Miquel, un home que sempre es queixa de la meva feina i les meves decisions. Però avui, molt amablement, em saluda i, fins i tot, em regala un xiulet nou!
Seguidamente, em trobo la noia de la qual estiz penjat, la Carme. Ella passa de mi totalment; a vegades crec que sóc un fantasma per a ella.
-Hola, ho sento si sóc molt directa però m'agradaria sortir amb tu...
-M'encantaria!- li dic. Posteriorment un nen em para i em fa un petó, un sacerdot em fa firmar-li la seva bíblia i, fins i tot, m'aplaudeixen.

Però, per desgràcia és tot un somni. I ja és l'hora d'anar al parti, però potser el meu somni es fa realitat.
Una hora després...
-Dolent, cec, malparit, desgraciat!- em diu la gent amb la primera decisió polèmica del partitm
I és que ser àrbitre és molt més difícil del que sembla.

dissabte, 5 de desembre de 2015

I de sobte tu...

I ara estava amb la persona que més volia en el mon, amb els estudis de batxillerat superats i les amigues de tota l'infancia al meu costat. Voleu saber com vaig arribar a aquest nivell de felicitat?
Doncs tot va començar l'últim any de batxillerat, a principis de novembre. A mi des de sempre m'havia agradat en Jese, un noi alt, guapo, graciós i divertit. El problema? Mai m'havia atrevit a parlar-l'hi, i justament aquell dia, que anava amb unes pintes de pena, a tutoria ens canvien de llocs i em va tocar aseure'm amb ell. Em va somriure, em va dir hola i em vaig desfer per dintre, seguidament la Carmè, la tutora, ens va dir que aquest mes hauriem de treballar amb la parella del costat. Sense voler, se'm va escapar un somriure que ell va veure, com no el va veure si fins els de China ho podien veure. Crec que es va espantar bastant, però bueno, és el que hi ha...
Li vaig comentar que demà a casa meva no hi hauria ningú i que podríem treballar millor, tot això aguantant una serenitat, que ni els millors actors podrien fer-ho. Ell va accediri els dos vam concretar l'hora abans que sones el timbre.
A l'hora del pati, les meves amigues intentaven mantenir una conversa amb mi però en aquell moment estava en un altre planeta intentant trobar una escusa per dir als meus pares que el noi que m'agrada vindrà a casa i ens passarem tota la tarda sols. Al final, quan vaig arribar a casa li vaig dir a la mare que vindrà demà una amiga per fer un treball; jo crec que s'ho va creure perque no em va fer cap pregunta.
Al dia següent, a la tarde, em vaig posar a fer galetes per matar el temps; de sobte el timbre de la porta sona i, pensant que era la mare que s'havia oblidat les claus, vaig obrir la porta amb tota la cara i la roba tacada amb farina i, sabeu qui era, en Jese. En veure'm se li va escapar el riure, normal, vaig pensar. Vaig acompanyar a en Jese fins el menjador on es podia veure la masa de les galetes. Ràpidament, em va preguntar si em podia ajudar.
Soposo que ja sabeu quina va ser la meva resposta, qui diria que no a passar una estona junt amb la persona que estimes. Ens vam possar mans a l'obra i, mentres barrejavem la masa ens vam tocar les mans, em va mirar, el vaig mirar i... ENS VAM BESAR! Que fort hoy? La meva cara de felicitat va ser grandiosa. Vam continuar amb les galetes i quan les vam acabar ens vam possar a fer el treball.
Els següents dies, ell em va ignorar, i jo em vaig posar a pensar: No li va agradar? Se'n va arrepentir? Només volia provar-me? En fi, una decepció monumental. Després d'un més, a la porta de casa meva va arribar un ram de flors per a mi, però no posava de qui era. Al dia següent un altre, i així duran dos mesos! Però, qui podia ser, si no li agradava a ningú ni tenia cap "relació sentimental". A més, tenia un altre problema, no m'havia pogut oblidar d'aquell petó, només en pensar-hi se'm posava la pell de gallina.
Després de l'últim ram de flors, em va arribar un mistage al móbil que deia: Hola Lara, m'agradaria quedar demà a les set de la tarda al parc gallets per la zona dels patins. T'espero.
La meva cara de satisfacció al llegir-ho per per fi poder conèixer qui era el meu admirador secret, per dir-li d'alguna manera, i expresar-li que en realitat a mi qui m'agradava era en Jese.
El gran dia va arribar. A clase en Jese no va venir, soposo que hauria de ser malalt. Les hores se'm van fer massa llargues pero el moment cada cop s'aproximava més. A les sis vaig començar a arreglar-me, em vaig posar el millor "modelet" que tenia per casa desprès em vaig maquillar una mica i van arribar les tres quarts de set. Vaig sortir de casa, vaig agafar el bus perquè aquell parc em quedava una mica lluny i vaig aribar en punt. Allà només hi havia uns quants nens petits jugant amb els patinets, però del meu noi especial res. Desprès d'un quart hora esperant em vaig trobar a en Jese amb un ram de roses grogues, el meu color preferit, que s'aproximava cap a mi. Però ell no podia ser el meu admirador secret, si després del petó que ens vam fer no em parlava. Però sí, era ell. Em va abraçar i em va dir: pensava que no estaries aquí, pensava que no, que no..., ell no podia casi parlar i jo, jo menys. Em va invitar a sopar a un restaurant preciós, allà em va explicar que li agradava des de feia moltíssim, jo li vaig dir que també i, la resta es història. L'important es que allà em va demanar sortir i des de llavors cada dia que paso amb ell estic més enamorada fins el punt que ara, desprès d'acabar els estudis ens volem anar a viure junts al estranger i estudiar allà.

dijous, 3 de desembre de 2015

Així es la vida

I un altre cop la Marta m'ha despertat. Estic fins el monyo d’haver-la d’escoltar! Com sempre la Marta dona la llum a la meva habitació, comença a fer soroll i clar, l’he d’esbroncar de valent. Ella em tenca a l’habitació i fins que no m’obre la mama no puc sortir car sóc molt petita i no arribo per obrir-la.

Quan la mama em desperta, em fa l’esmorzar i em dona petons d’aquells que et fan sentir la persona més important del món. Desprès ella se’n va a portar al meu germà a l’escola i seguidament se’n va a treballar. Desprès torna amb el “tete”, fa el menjar i se’n torna a anar sense fer-me ni cas.
Al pare no el veig fins les dues del migdia, perquè es quan torna de treballar però se’n va a dormir sempre perquè arriba molt cansat. A les cinc tornen la mare i el germà, ell es posa a fer els deures i ella m’agafa i em fa un munt d’abraçades.
Més tard arribarà la Marta, jo m’he l’estimo molt però hi ha cops que em cabrejo perquè no em fa ni cas, com si no l’importes, però quan m’agafa es el millor moment del dia.

Atentament: Un conill.